Des de temps immemorials, la Festa Major de Sant Joan de Valls disposa d’un ric corpus sensorial amb detalls pictòrics i pragmàtics que ornamenten el ritual de la festa per excel·lència de la ciutat. Un d’aquests elements identificats són els clavells que basteixen bona part de les ornamentacions acostumades d’aquests dies, tant a l’interior de l’església com en l’espai públic i en els elements populars. El clavell vermell, que es relaciona iconogràficament amb la figura de sant Joan en el seu martiri, es complementa amb el blanc lluminós, el color més pur de quan tot reneix en el solstici d’estiu. Alhora, la combinació pictòrica de les flors esdevé l’escut i la bandera de la ciutat, l’emblema per antonomàsia de la festa.
En aquest sentit, Narcís Oller destaca a Vilaniu que els xicots del ball dels Cercolets de Valls «els cenyia el cap, en forma de diadema, un mocadoret de color rosat que, damunt
de l’orella esquerra, sostenia un ramet de clavells». La càrrega simbòlica d’aquestes flors
en els antics balladors ha esdevingut, doncs, la identificació principal del projecte de
reintroducció del ball en el seguici festiu vallenc, que recupera la presència i la
significació d’aquestes flors naturals en la seva indumentària, i també s’ha creat una
imatge gràfica que així ho recorda.
Albert Oliva